EL Criticaire, i criticon

MANIFEST CONTRA LES CAMPANES IRRACIONALS o quan l'estupidesa s'aplega amb la insensibilitat (serà el mateix?)

2010-10-11T05:45:00.000-07:00

Començo dient que ara tinc el campanar més lluny i el soroll només m'afecten relativament, escric això com a defensa de drets i contra l'insult a la intel.ligència. Tenia por de haver-me passat, ans el contrari ara crec que poden ser arguments de referència -i consol- per a tots aquells que pateixin el problema.

MANIFEST DE REFERÈNCIA

Que hom no vegi que el soroll bèlic i multidecibèlic trencant intempestivament el descans i el reglament de sorolls pugui molestar algú, mostra: una intel.ligència precària; una manca de sensibilitat que pot fregar el sadisme, o bé ignorància -que després de llegir això no es podrà alegar quan hom no pot al.legar.

- A sobre patir el problema som maniàtics. I què, si som més sensibles? som humans ,no?

- Si no toquessin els quarts hom tindria una hora de silenci.

- Les campanes horàries toquen centenars de vegades diàries.

- Lo més extraordinari: No sembla molestar quasi a ningú! He arribat a la conclusió que aquesta insensibilitat, quasi vegetal; aquest estar al món sense ésser-hi és la constant de la societat d'avui. El camí al coneixement passa per la curiositat reflexiva, atents a tot allò que passa i esdevé.
I l'increïble paradoxa: el que defensa els tocs intempestius diu: "jo ni me n'adono de les campanes", i a qui li molesten... les sent totes! O sigui: per a qui tenir-les?

-Tothom te rellotge. I els dels campanars molt sovint són impuntuals.

Penseu sisplau

Triaríeu el camping o l'hotel -o el pis!- que tingués el campanar al costat? Us agradaria que al cinema, teatre o concert, aparegués l'acomodador cada quart d'hora fotent cops de martell a una paella? Penseu també amb qui vol enregistrar algun so o música.

La mateixa insensibilitat idiòtica general al soroll intempestiu de les campanes, la tinc jo cap a altres coses, ser sensible a tot seria insuportable. Però contra el soroll no hi pots lluitar.

No amago que també escric això per deixar en evidència i tocar els badalls a qui els fan tocar de nit.

En aquesta qüestió no hi han d'entrar els campanòfils intempestius que viuen lluny del campanar.

Contra el soroll, la calor i els cretins: no hi ha defensa. Hesse a Al Balneari descriu meravellosament la tortura que l'inflingien uns veïns d'habitació amb sorolls continus i incomprensibles.

Penso que es podria fer un estudi filosòfic sobre les relacions entre intel.ligencia i sensibilitat. Per si no ha quedat clar: negar les molèsties de les campanes només pot ser fruit de la ignorància, l'estupidesa o el sadisme.

El consens. Solucions.

Tan fàcil com adequar les campanes a la normativa d'horari de sorolls -ja no parlo ni de decibels- i eliminar els tocs de quarts -com a mínim- Però noi, qui mana mama, vull dir mana. En fi, tot i l'esforç segur que només m'haurà entès algun maniàtic.

Article al Contrapunt responent la convilatana Consellera Montserrat Tura.

ELS LLIBRES QUE VOLDRIA PUBLICAR

2009-06-11T10:36:00.000-07:00

Pàgina en impass tècnic, mentrestant podeu anar estudiant -o així- EL CRITERI.

Versión castellano-vallesana del blog más para bajo

ELS "MEUS" LLIBRES

Potser ja és hora de parlar-ne, dels meus manuscrits i les facècies editorials. Escrits, aclareixo, que difereixen dels de El Criteri, que és més dietari.

Així hi ha la remota possibilitat que m'arribi la proposta d'un editor llest i amb vista :), o d'algun de passerell i curt de vista :)))) I si més no compartiré vivències amb altres aspirants i gent del món editorial.

CONTINGUT

El primer llibre és de DIVULGACIÓ CURIOSA

Aquest el considero el que en diuen un bombó editorial, quin principal mèrit meu és la constància d'anys d'arreplegar dades arreu, i documentar-les. Dades desconegudes, amagades i inèdites quasi totes. Afegeixo, això sí, comentaris que intento suggerents.

Prefereixo no explicar-lo massa, de moment, perqué és un llibre que algú havia de fer, i només esmentant de què va algú podria avançar-se, tot i que no podria fer-ne més que una petita part, ja que com he dit la meva tasca és d'anys d'estar a l'aguait.

La facècia editorial

Vaig enviar l'original i temps després em trucà l'editora: "Sembla mentida que no se sabés tot això. Abans però cal que s'ho miri un historiador i altres experts". Quasi ho donava per fet,però em trucà dient: Que si fos per ella sí, que les dades eren plausibles, però hi havia el consell editorial. No sé què va passar. El cupo ple? Manca de firma? repensament? o què dimonis. Em van entretenir mesos i mesos.

El segon és UN LLIBRE QUE NO ÉS D'ASSAIG PERÒ POC LI FALTA

Pensava titolar-lo Això no és un llibre d'assaig, però com que el contingut té bastant d'intemporal he pensat que caldria més prosàpia, potser en tindria massa dir-li EL SEGON CRITERI- no ho sé- I no pas amb la insensata pretensió d'assemblar-me a Balmes sinó com a referent, i per agafar la seva torxa ni que sigui convertida en llumí-, tot i que l'estructura i estil sigui diferent del PRIMER Criteri.

A diferència del blog, que tracta bàsicament de "pseudopsicosociologia" de l'actualitat i notes personals, el llibre és un seguit d'observacions -també reflexions- majoritàriament intemporals; interpel.latives i d'experiències i anècdotes personals; amb la creença que són originals i sobretot útils; amb la pretensió de l'amenitat i des de la meva innata heterodòxia. Si no fos així creieu-me que no emprenyaria ningú. (Això ho debem pensar tots, però algú ha d'encertar)

La seva primera facècia

Em vaig presentar per primera vegada a un premi, el d'Omnium de 2008. Cinc mesos expectant. Truco per si els guanyadors havien estat avisats i oooh, sí. O sigui que res. Localitzo a la persona amb qui tingué el contacte previ i m'ho confirmà, però em digué que una obra fou descartada per no ajustar-se a les bases. Era la meva. Cert consolament. Va passar que per un error de comunicació vaig entendre que l'obra, tot i no ser ficció, l'acceptaven pel premi de narrativa. La cosa pitjor és que m'ho digueren fins mesos després -perduts-, al trucar jo.

La segona facècia

Se'm va ocòrrer presentar original a Herralde, després de sentir-lo al 33 que les editorials s'escarrassaven buscant escriptors amb coses noves a dir. Per no sé què de l'adreça em fou retornat! Dos dies abans de vacances! Tot de cul.

Incloure algun extracte i títols d'entrades -van numerades-.

* També tinc algun opuscle a mig fer, sobre l'humor, de ludofília, i notes disperses.

Impass i starter

I en aquest impass estem. No trobo premis d'Assaig; no sé quina editorial seria adient, i he llegit que si ets un desconegut i hi vas amb l'originalet ho tens quasi impossible. A més a més, en aquests impasses m'han surgit coses que estic acabant de confegir.

Vaig llegir que el món de l'edició és incomprensible al profà; la porta molt petita, i com que em costa moure'm amunt i avall, pot ser que la cosa es demori. Ara però, el món ja ho sap.

Si algún vol fer avinent le seva experiència, avísos o consells li agrairem.

VERSIÓN CASTELLANA DE LAS CUATRO ENTRADAS. De que irá el blog. -I- LOS LIBROS QUE QUERRÍA PUBLICAR

2009-04-20T12:05:00.000-07:00

En construcción

Los 4 o 6 únicos escritos del Criticaire versarán sobre cosas que yo considero de interés muy especial. Como si fueran cuatro blogs en uno.

- sobre los libros que quiero publicar :))

- los posts de la crisis -predicciones y soluciones-.

- sobre el grupo musical de mis hijos, La Limoncello;

- sobre el ruido por la noche de las campanas como insulto a la intel.ligència y quizás algún otro ajuste de cuentas, con cristiana caridad -risa :) sardónica- con algunas personas que me han
perjudicado para beneficio propio o porque sí.

-1- LOS LIBROS QUE QUISIERA PUBLICAR
(pendiente repaso traducción)

Quizás ya es hora de hablar de ello, de mis manuscritos y las facècies editoriales. Escritos, aclaro, que difieren de las pequeñas crónicas y críticas de El Criterio.

Asimismo con estas reseñas existe la remota posibilidad de que me llegue la propuesta de un editor listo y con vista :), o de alguno de pardillo y corto de vista :)))) En todo caso compartiré mis vivencias con otros aspirantes y gente del mundo editorial.

CONTENIDO

El primer libro es de DIVULGACIÓN curiosa

Este lo considero lo que llaman un bombón editorial, el principal mérito mío es la constancia de años de recoger datos partes, y documentarse las. Datos desconocidas, escondidas e inéditas casi todas. Añado, eso sí, comentarios que intento sugerentes.

Prefiero no explicar lo demasiado, de momento, porque es un libro que alguien tenía que hacer, y sólo mencionando de que alguien podría adelantarse, aunque no podría hacer más que una pequeña parte, ya que como he dicho mi tarea es de años de estar al acecho.

La facècia editorial

Envié el original y tiempo después me llamó la editora: "Parece mentira que no se supiera todo esto. Antes pero es necesario que se lo mire un historiador y otros expertos". Casi lo daba por hecho, pero me llamó diciendo: Que si fuera por ella sí, que los datos eran plausibles, pero había el consejo editorial. No sé qué pasó. El cupo lleno? Falta de firma? repensamiento? o qué demonios. Me entretuvieron meses y meses.

El segundo es UN LIBRO QUE NO ES DE ENSAYO PERO POCO LE FALTA

Pensaba títulos-lo Esto no es un libro de ensayo, pero el contenido tiene bastante de intemporal he pensado que habría más prosàpia, quizás tendría demasiado decir-le EL SEGUNDO CRITERIO-no lo sé-Y no con la insensatos pretensión de parecerse a Balmes sino como referente, y para coger su antorcha ni que sea convertida en cerilla-, aunque la estructura y estilo sea diferente del PRIMER Criterio.

A diferencia del blog, que trata básicamente de "pseudopsicosociologia" de la actualidad y notas personales, el libro es una serie de observaciones-también reflexiones-mayoritariamente intemporales; interpel.latives y de experiencias y anécdotas personales, con la creencia de que son originales y sobre todo útiles, con la pretensión de la amenidad y desde mi innata heterodoxia. Si no fuera así creedme que no emprenyat nadie. (Esto lo debemos pensar todos, pero alguien debe acertar)

Su primera facècia

Me presenté por primera vez a un premio, el de Omnium de 2008. Cinco meses expectante. Llamo por si los ganadores habían sido avisados y Oooh, sí. O sea que nada. Localizo a la persona con quien tuvo el contacto previo y me lo confirmó, pero me dijo que una obra fue descartada por no ajustarse a las bases. Era la mía. Cierto consolament. Pasó que por un error de comunicación entendí que la obra, a pesar de no ser ficción, la aceptaban por el premio de narrativa. Lo peor es que me lo dijeron hasta meses después-perdidos-, al llamar yo.

La segunda facècia

Se me ocurrió presentar original a Herralde, después de oírlo al 33 que las editoriales se afana buscando escritores con cosas nuevas que decir. Por no sé qué de la dirección me fue devuelto! Dos días antes de vacaciones! Todo de culo.

Incluir algún extracto y títulos de entradas-van numeradas-.

* También tengo algún opúsculo a medio hacer, sobre el humor, de ludofília, y notas dispersas.

Impass y starter

Y en este impass estamos. No encuentro premios de Ensayo, no sé qué editorial sería adecuado, y he leído que si eres un desconocido y vas con el originalito y lo tienes casi imposible. Además, en estos impasses me han surgido cosas que estoy terminando de componer.

Leí que el mundo de la edición es incomprensible el profano; la puerta muy pequeña, y como me cuesta moverme arriba y abajo, puede ser que la cosa se demore. Ahora sin embargo, el mundo ya lo sabe.

Si alguno quiere compartir experiencia y consejos, se lo agradeceremos.

De moment, alguna cosa de Gracián

2009-03-22T13:09:00.000-07:00

El vulgo

El vulgo, aunque fue siempre malicioso, pero no juicioso, y aunque todo lo dice, no todo lo alcanza, raras veces discierne entre lo aparente y lo verdadero; es muy común la ignorancia, y el error muy plebeyo. Nunca muerde sino la corteza, y así todo se lo bebe y se lo traga, sin asco de mentira.

La verdad

Advertid que la verdad en la boca es muy dulce, pero en el oído es muy amarga; para dicha no hay cosa más gustosa, pero para oída no hay cosa más desabrida. No está el primor en decir las verdades, sino en el escucharlas; por activa es muy agradable, pero por pasiva la verdad es la quinta esencia de lo aborrecible.