dilluns, 11 d’octubre de 2010

MANIFEST CONTRA LES CAMPANADES IRRACIONALS o quan l'estupidesa s'aplega amb la insensibilitat (serà el mateix?)

Començo dient que ara tinc el campanar més lluny i el soroll només m'afecten relativament, escric això com a defensa  de drets i contra l'insult a la intel.ligència. Tenia por de haver-me passat, ans el contrari ara crec que poden ser arguments de referència -i consol- per a tots aquells que pateixin el problema.
MANIFEST DE REFERÈNCIA
 
Que hom no vegi que el soroll bèlic i multidecibèlic trencant intempestivament el descans i el reglament de sorolls pugui molestar algú, mostra: una intel.ligència precària; una manca de sensibilitat que pot fregar el sadisme, o bé ignorància -que després de llegir això hom no podrà al.legar. 

- A sobre patir el problema som maniàtics. I què, si som més sensibles? som humans ,no?

- Si no toquessin els quarts hom tindria una hora de silenci.

- Les campanes horàries toquen centenars de vegades cada dia -calculat.

- Lo més extraordinari: No sembla molestar quasi a ningú! He arribat a la conclusió que aquesta insensibilitat, quasi vegetal; aquest estar al món sense ésser-hi és la constant de la societat d'avui.  El camí al coneixement passa per la curiositat reflexiva, atents a tot allò que passa i esdevé.
I l'increïble paradoxa: el que defensa els tocs intempestius diu: "jo ni me n'adono de les campanes", i a qui li molesten... les sent totes! O sigui: per a qui tenir-les?

-Tothom te rellotge. I els dels campanars molt sovint són impuntuals.
 

Penseu sisplau

Triaríeu el camping o l'hotel -o el pis!- que tingués el campanar al costat? Us agradaria que al cinema, teatre o concert, aparegués l'acomodador cada quart d'hora fotent cops de martell a una paella? Penseu també amb qui vol enregistrar algun so o música.

La mateixa insensibilitat idiòtica general al soroll intempestiu de les campanes, la tinc jo cap a altres coses, ser sensible a tot seria insuportable. Però contra el soroll no hi pots lluitar.

No amago que també escric això per deixar en evidència i tocar els badalls a qui els fan tocar de nit.

En aquesta qüestió no hi han d'entrar els campanòfils intempestius que viuen lluny del campanar.

Contra el soroll, la calor i els cretins: no hi ha defensa. Hesse a Al Balneari descriu meravellosament la tortura que l'inflingien uns veïns d'habitació amb sorolls continus i incomprensibles.

Penso que es podria fer un estudi filosòfic sobre les relacions entre intel.ligencia i sensibilitat. Per si no ha quedat clar: negar les molèsties de les campanes només pot ser fruit de la ignorància, l'estupidesa o el sadisme.

El consens. Solucions.
Tan fàcil com adequar les campanes a la normativa horària de sorolls -ja no parlo ni de decibels- i eliminar els tocs de quarts -com a mínim- Però noi, qui mana mama, vull dir mana. En fi, tot i l'esforç segur que només m'haurà entès algun maniàtic.

Article al Contrapunt responent la convilatana Consellera Montserrat Tura.
 
OTROSÍ - EL SOROLL DEL BAR LA PRUNA
 
Parlant de soroll, no he d'oblidar i dir la tortura a que ens sotmetia el Bar LA PRUNA quan hi vivia a sobre. Fins la matinada soroll i cops, mobles, etc  A la matinada paraven taules arrossegant, picant, etc. A la terrassa: de dia una remor de ramat de cabres  i de nit vuitanta borratxos assaguts cridant. Amb total impunitat




1 comentari:

Anònim ha dit...

Efectivament s'ha de ser molt però molt idiota tots aquests que no entenen que el soroll de les campanes a l'hora del descans molesta a moltíssimes persones.
Idiota o fill de puta.